joiell

Catalan

Etymology

Borrowed from Old French joiel, from Vulgar Latin *iocāle (“graceful object”), from Latin iocus (“game; playing; joke”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ʒuˈjeʎ]
• IPA^(key): (Balearic) [ʒoˈjeʎ]
• IPA^(key): (Valencian) [d͡ʒoˈjeʎ]
• Rhymes: -eʎ

Noun

joiell m (plural joiells)

1. jewel

   Synonym: joia

Derived terms

• joia
• joieller

Further reading

• “joiell” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “joiell”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “joiell” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “joiell” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.