llegir

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan legir, from Latin legere (with a change in conjugation), from Proto-Italic *legō, from Proto-Indo-European *leǵ-. Compare also Occitan legir, French lire, Spanish leer, Italian leggere, Portuguese ler.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎəˈʒi]
• IPA^(key): (Valencian) [ʎeˈd͡ʒiɾ]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

llegir (first-person singular present llegeixo, first-person singular preterite llegí, past participle llegit)

1. to read

Conjugation

    Conjugation of llegir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			llegir
gerund			llegint
past participle				masculine		feminine
		singular		llegit		llegida
		plural		llegits		llegides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llegeixo	llegeixes	llegeix	llegim	llegiu	llegeixen
	imperfect	llegia	llegies	llegia	llegíem	llegíeu	llegien
	future	llegiré	llegiràs	llegirà	llegirem	llegireu	llegiran
	preterite	llegí	llegires	llegí	llegírem	llegíreu	llegiren
	conditional	llegiria	llegiries	llegiria	llegiríem	llegiríeu	llegirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llegeixi	llegeixis	llegeixi	llegim	llegiu	llegeixin
	imperfect	llegís	llegissis	llegís	llegíssim	llegíssiu	llegissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	llegeix	llegeixi	llegim	llegiu	llegeixin
	negative (no)	—	no llegeixis	no llegeixi	no llegim	no llegiu	no llegeixin

Related terms

• lector
• lectura

References

• “llegir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “llegir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “llegir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llegir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.