omplir

Catalan

Alternative forms

• emplir (western dialects)

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *implīre, from Latin implēre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [umˈpli]
• IPA^(key): (Valencian) [omˈpliɾ]

Verb

omplir (first-person singular present omplo, first-person singular preterite omplí, past participle omplert or omplit); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. to fill
2. to fill up

Conjugation

    Conjugation of omplir (third conjugation, without -eix-, irregular)

infinitive			omplir
gerund			omplint
past participle				masculine		feminine
		singular		omplert, omplit		omplerta, omplida
		plural		omplerts, omplits		omplertes, omplides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	omplo	omples	omple	omplim	ompliu	omplen
	imperfect	omplia	omplies	omplia	omplíem	omplíeu	omplien
	future	ompliré	ompliràs	omplirà	omplirem	omplireu	ompliran
	preterite	omplí	omplires	omplí	omplírem	omplíreu	ompliren
	conditional	ompliria	ompliries	ompliria	ompliríem	ompliríeu	omplirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ompli	omplis	ompli	omplim	ompliu	omplin
	imperfect	omplís	omplissis	omplís	omplíssim	omplíssiu	omplissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	omple	ompli	omplim	ompliu	omplin
	negative (no)	—	no omplis	no ompli	no omplim	no ompliu	no omplin

Synonyms

• emplenar

Derived terms

• omplidor
• ompliment

Further reading

• “omplir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “omplir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “omplir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “omplir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.