perquirir

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin perquīrere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pər.kiˈɾi]
• IPA^(key): (Valencian) [peɾ.kiˈɾiɾ]

Verb

perquirir (first-person singular present perquireixo, first-person singular preterite perquirí, past participle perquirit)

1. (transitive) to search

   Synonym: escorcollar

2. (transitive, law) to investigate

Conjugation

    Conjugation of perquirir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			perquirir
gerund			perquirint
past participle				masculine		feminine
		singular		perquirit		perquirida
		plural		perquirits		perquirides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	perquireixo	perquireixes	perquireix	perquirim	perquiriu	perquireixen
	imperfect	perquiria	perquiries	perquiria	perquiríem	perquiríeu	perquirien
	future	perquiriré	perquiriràs	perquirirà	perquirirem	perquirireu	perquiriran
	preterite	perquirí	perquirires	perquirí	perquirírem	perquiríreu	perquiriren
	conditional	perquiriria	perquiriries	perquiriria	perquiriríem	perquiriríeu	perquiririen
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	perquireixi	perquireixis	perquireixi	perquirim	perquiriu	perquireixin
	imperfect	perquirís	perquirissis	perquirís	perquiríssim	perquiríssiu	perquirissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	perquireix	perquireixi	perquirim	perquiriu	perquireixin
	negative (no)	—	no perquireixis	no perquireixi	no perquirim	no perquiriu	no perquireixin

Derived terms

• perquisidor

Related terms

• perquisició

Further reading

• “perquirir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Spanish

Etymology

Borrowed from Latin perquīrere.

Pronunciation

• IPA^(key): /peɾkiˈɾiɾ/ [peɾ.kiˈɾiɾ]
• Rhymes: -iɾ
• Syllabification: per‧qui‧rir

Verb

perquirir (first-person singular present perquiero, first-person singular preterite perquirí, past participle perquirido)

1. (transitive, obsolete) to seek out
2. (transitive, obsolete) to investigate

Conjugation

    Conjugation of perquirir (i-ie alternation) (See Appendix:Spanish verbs)

infinitive			perquirir
gerund			perquiriendo
past participle				masculine		feminine
		singular		perquirido		perquirida
		plural		perquiridos		perquiridas
		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	perquiero	perquierestú perquirísvos	perquiere	perquirimos	perquirís	perquieren
	imperfect	perquiría	perquirías	perquiría	perquiríamos	perquiríais	perquirían
	preterite	perquirí	perquiriste	perquirió	perquirimos	perquiristeis	perquirieron
	future	perquiriré	perquirirás	perquirirá	perquiriremos	perquiriréis	perquirirán
	conditional	perquiriría	perquirirías	perquiriría	perquiriríamos	perquiriríais	perquirirían
subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	perquiera	perquierastú perquirásvos2	perquiera	perquiramos	perquiráis	perquieran
	imperfect (ra)	perquiriera	perquirieras	perquiriera	perquiriéramos	perquirierais	perquirieran
	imperfect (se)	perquiriese	perquirieses	perquiriese	perquiriésemos	perquirieseis	perquiriesen
	future1	perquiriere	perquirieres	perquiriere	perquiriéremos	perquiriereis	perquirieren
imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		perquieretú perquirívos	perquiera	perquiramos	perquirid	perquieran
	negative		no perquieras	no perquiera	no perquiramos	no perquiráis	no perquieran

¹Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
²Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

Further reading

• “perquirir”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014