vernus
Definition from Wiktionary, the free dictionary
Latin [edit]
Adjective [edit]
vernus m (feminine verna, neuter vernum); first/second declension
Inflection [edit]
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case \ Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | vernus | verna | vernum | vernī | vernae | verna | |
| genitive | vernī | vernae | vernī | vernōrum | vernārum | vernōrum | |
| dative | vernō | vernae | vernō | vernīs | vernīs | vernīs | |
| accusative | vernum | vernam | vernum | vernōs | vernās | verna | |
| ablative | vernō | vernā | vernō | vernīs | vernīs | vernīs | |
| vocative | verne | verna | vernum | vernī | vernae | verna | |