assignar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin assignāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.siŋˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [a.siŋˈnaɾ]

Verb

assignar (first-person singular present assigno, first-person singular preterite assigní, past participle assignat)

1. to assign, fix

Conjugation

    Conjugation of assignar (first conjugation)

infinitive			assignar
gerund			assignant
past participle				masculine		feminine
		singular		assignat		assignada
		plural		assignats		assignades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assigno	assignes	assigna	assignem	assigneu	assignen
	imperfect	assignava	assignaves	assignava	assignàvem	assignàveu	assignaven
	future	assignaré	assignaràs	assignarà	assignarem	assignareu	assignaran
	preterite	assigní	assignares	assignà	assignàrem	assignàreu	assignaren
	conditional	assignaria	assignaries	assignaria	assignaríem	assignaríeu	assignarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assigni	assignis	assigni	assignem	assigneu	assignin
	imperfect	assignés	assignessis	assignés	assignéssim	assignéssiu	assignessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	assigna	assigni	assignem	assigneu	assignin
	negative (no)	—	no assignis	no assigni	no assignem	no assigneu	no assignin

Derived terms

• assignatura

Related terms

• assignació

Further reading

• “assignar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “assignar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “assignar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “assignar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.