bronca

Definition from Wiktionary, the free dictionary
Jump to navigation Jump to search
See also: bronca-

Catalan[edit]

Etymology[edit]

Borrowed from Spanish bronca.

Noun[edit]

bronca f (plural bronques)

  1. dispute, quarrel
    • 2016 October 6, “Pitt i Jolie aniran a sessions de teràpia amb els seus fills”, in El Periódico[1]:
      Després de les bronques, les acusacions i el mal estar en què estan immersos en el seu procés de divorci, Brad Pitt i Angelina Jolie han acordat de forma voluntària anar a sessions de teràpia per separat i també conjuntament amb els seus sis fills, Maddox, Pax, Zahara, Shiloh i els bessons Knox i Vivienne, segons ha informat 'People'.
      (please add an English translation of this quote)
  2. telling-off; scolding

Further reading[edit]

  • “bronca” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Portuguese[edit]

Etymology[edit]

From bronco.

Pronunciation[edit]

Noun[edit]

bronca f (plural broncas)

  1. scolding, telling-off (critical remarks)
    Synonyms: sermão, esporro, reprimenda
  2. (Brazil) complaint
    Synonym: reclamação

Adjective[edit]

bronca

  1. feminine singular of bronco

Further reading[edit]


Spanish[edit]

Etymology[edit]

From Vulgar Latin bruncus, a cross of broccus and truncus (trunk).

Pronunciation[edit]

  • IPA(key): /ˈbɾonka/, [ˈbɾõŋ.ka]

Noun[edit]

bronca f (plural broncas)

  1. hassle, dispute, quarrel, argument
    Synonyms: pelea, riña, disputa
  2. reprimand, earful
    Synonyms: regaño, reprimenda, reprensión
  3. (Mexico) problem
    Synonyms: problema, dificultad

Derived terms[edit]

Adjective[edit]

bronca

  1. feminine singular of bronco

Further reading[edit]

Anagrams[edit]