vagarejar

Catalan

Etymology

From vagar +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bə.ɣə.ɾəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [və.ɣə.ɾəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [va.ɣa.ɾeˈd͡ʒaɾ]

Verb

vagarejar (first-person singular present vagarejo, first-person singular preterite vagaregí, past participle vagarejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to wander, to drift

   Synonyms: vagar, errar

2. (intransitive) to idle

Conjugation

    Conjugation of vagarejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			vagarejar
gerund			vagarejant
past participle				masculine		feminine
		singular		vagarejat		vagarejada
		plural		vagarejats		vagarejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	vagarejo	vagareges	vagareja	vagaregem	vagaregeu	vagaregen
	imperfect	vagarejava	vagarejaves	vagarejava	vagarejàvem	vagarejàveu	vagarejaven
	future	vagarejaré	vagarejaràs	vagarejarà	vagarejarem	vagarejareu	vagarejaran
	preterite	vagaregí	vagarejares	vagarejà	vagarejàrem	vagarejàreu	vagarejaren
	conditional	vagarejaria	vagarejaries	vagarejaria	vagarejaríem	vagarejaríeu	vagarejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	vagaregi	vagaregis	vagaregi	vagaregem	vagaregeu	vagaregin
	imperfect	vagaregés	vagaregessis	vagaregés	vagaregéssim	vagaregéssiu	vagaregessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	vagareja	vagaregi	vagaregem	vagaregeu	vagaregin
	negative (no)	—	no vagaregis	no vagaregi	no vagaregem	no vagaregeu	no vagaregin

Derived terms

• vagareig

Related terms

• vagarívol

Further reading

• “vagarejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.