escapolir-se

Catalan

Etymology

From escàpol +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.kə.puˈlir.sə]
• IPA^(key): (Valencia) [es.ka.poˈliɾ.se]

Verb

escapolir-se (first-person singular present m'escapoleixo, first-person singular preterite m'escapolí, past participle escapolit)

1. (reflexive) to escape, to flee, to get away
2. (reflexive) to slip away, to vanish, to disappear

Conjugation

    Conjugation of escapolir-se (third conjugation, with -eix-)

infinitive			escapolir-se
gerund			escapolint-se
past participle				masculine		feminine
		singular		escapolit		escapolida
		plural		escapolits		escapolides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'escapoleixo	t'escapoleixes	s'escapoleix	ens escapolim	us escapoliu	s'escapoleixen
	imperfect	m'escapolia	t'escapolies	s'escapolia	ens escapolíem	us escapolíeu	s'escapolien
	future	m'escapoliré	t'escapoliràs	s'escapolirà	ens escapolirem	us escapolireu	s'escapoliran
	preterite	m'escapolí	t'escapolires	s'escapolí	ens escapolírem	us escapolíreu	s'escapoliren
	conditional	m'escapoliria	t'escapoliries	s'escapoliria	ens escapoliríem	us escapoliríeu	s'escapolirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'escapoleixi	t'escapoleixis	s'escapoleixi	ens escapolim	us escapoliu	s'escapoleixin
	imperfect	m'escapolís	t'escapolissis	s'escapolís	ens escapolíssim	us escapolíssiu	s'escapolissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escapoleix-te	escapoleixi's	escapolim-nos	escapoliu-vos	escapoleixin-se
	negative (no)	—	no t'escapoleixis	no s'escapoleixi	no ens escapolim	no us escapoliu	no s'escapoleixin

Derived terms

• escapoliment

Further reading

• “escapolir-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.