menut

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan menut, from Latin minūtus. Doublet of minut.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məˈnut]
• IPA^(key): (Valencia) [meˈnut]

Adjective

menut (feminine menuda, masculine plural menuts, feminine plural menudes)

1. small
2. unimportant, trivial

Noun

menut m (plural menuts)

1. (in the plural) small change
2. (in the plural) offal

Noun

menut m (plural menuts, feminine menuda)

1. small child

   Synonym: noiet

Derived terms

• menudall
• menuderies
• menudesa

References

• “menut” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “menut”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “menut” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “menut” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Old Occitan

Etymology

From Latin minūtus. Gallo-Romance cognate with Old French menu.

Adjective

menut

1. small

Descendants

• Occitan: menut

References

• Walther von Wartburg (1928–2002) “minūtus”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volumes 6/2: Mercatio–Mneme, page 134