reobrir

Catalan

Etymology

From re- +‎ obrir.

Verb

reobrir (first-person singular present reobro, first-person singular preterite reobrí, past participle reobert); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/

1. (transitive) to reopen

Conjugation

    Conjugation of reobrir (third conjugation, without -eix-, irregular)

infinitive			reobrir
gerund			reobrint
past participle				masculine		feminine
		singular		reobert		reoberta
		plural		reoberts		reobertes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reobro	reobres	reobre	reobrim	reobriu	reobren
	imperfect	reobria	reobries	reobria	reobríem	reobríeu	reobrien
	future	reobriré	reobriràs	reobrirà	reobrirem	reobrireu	reobriran
	preterite	reobrí	reobrires	reobrí	reobrírem	reobríreu	reobriren
	conditional	reobriria	reobriries	reobriria	reobriríem	reobriríeu	reobririen
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reobri	reobris	reobri	reobrim	reobriu	reobrin
	imperfect	reobrís	reobrissis	reobrís	reobríssim	reobríssiu	reobrissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	reobre	reobri	reobrim	reobriu	reobrin
	negative (no)	—	no reobris	no reobri	no reobrim	no reobriu	no reobrin

Related terms

• reobertura

Further reading

• “reobrir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “reobrir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “reobrir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “reobrir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.