burxar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *burdicāre, influenced by punxar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [burˈʃa]
• IPA^(key): (Valencia) [buɾˈt͡ʃaɾ]

Verb

burxar (first-person singular present burxo, first-person singular preterite burxí, past participle burxat)

1. to poke
2. to stir up
3. to tease, to provoke
4. to prod

Conjugation

    Conjugation of burxar (first conjugation)

infinitive			burxar
gerund			burxant
past participle				masculine		feminine
		singular		burxat		burxada
		plural		burxats		burxades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	burxo	burxes	burxa	burxem	burxeu	burxen
	imperfect	burxava	burxaves	burxava	burxàvem	burxàveu	burxaven
	future	burxaré	burxaràs	burxarà	burxarem	burxareu	burxaran
	preterite	burxí	burxares	burxà	burxàrem	burxàreu	burxaren
	conditional	burxaria	burxaries	burxaria	burxaríem	burxaríeu	burxarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	burxi	burxis	burxi	burxem	burxeu	burxin
	imperfect	burxés	burxessis	burxés	burxéssim	burxéssiu	burxessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	burxa	burxi	burxem	burxeu	burxin
	negative (no)	—	no burxis	no burxi	no burxem	no burxeu	no burxin

Derived terms

• burxa
• burxador
• burxó

Further reading

• “burxar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “burxar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “burxar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.