decaure

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *dēcadere, from Latin dēcidere.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dəˈkaw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [deˈkaw.ɾe]

Verb

decaure (first-person singular present decaic, first-person singular preterite decaiguí, past participle decaigut)

1. (intransitive) to decline, to deteriorate (to become weaker or worse)
2. (physics) to decay (to change by capturing or losing electrons)

Conjugation

    Conjugation of decaure (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			decaure
gerund			decaient
past participle				masculine		feminine
		singular		decaigut		decaiguda
		plural		decaiguts		decaigudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	decaic	decaus	decau	decaiem	decaieu	decauen
	imperfect	dequeia	dequeies	dequeia	dequèiem	dequèieu	dequeien
	future	decauré	decauràs	decaurà	decaurem	decaureu	decauran
	preterite	decaiguí	decaigueres	decaigué	decaiguérem	decaiguéreu	decaigueren
	conditional	decauria	decauries	decauria	decauríem	decauríeu	decaurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	decaigui	decaiguis	decaigui	decaiguem	decaigueu	decaiguin
	imperfect	decaigués	decaiguessis	decaigués	decaiguéssim	decaiguéssiu	decaiguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	decau	decaigui	decaiguem	decaieu	decaiguin
	negative (no)	—	no decaiguis	no decaigui	no decaiguem	no decaigueu	no decaiguin

Related terms

• caure
• decadent

Further reading

• “decaure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “decaure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “decaure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “decaure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.