desacoblar

Catalan

Etymology

From des- +‎ acoblar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [də.zə.kubˈbla]
• IPA^(key): (Balearic) [də.zə.kobˈbla]
• IPA^(key): (Valencia) [de.za.koˈblaɾ]

Verb

desacoblar (first-person singular present desacoblo, first-person singular preterite desacoblí, past participle desacoblat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to decouple

Conjugation

    Conjugation of desacoblar (first conjugation)

infinitive			desacoblar
gerund			desacoblant
past participle				masculine		feminine
		singular		desacoblat		desacoblada
		plural		desacoblats		desacoblades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desacoblo	desacobles	desacobla	desacoblem	desacobleu	desacoblen
	imperfect	desacoblava	desacoblaves	desacoblava	desacoblàvem	desacoblàveu	desacoblaven
	future	desacoblaré	desacoblaràs	desacoblarà	desacoblarem	desacoblareu	desacoblaran
	preterite	desacoblí	desacoblares	desacoblà	desacoblàrem	desacoblàreu	desacoblaren
	conditional	desacoblaria	desacoblaries	desacoblaria	desacoblaríem	desacoblaríeu	desacoblarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desacobli	desacoblis	desacobli	desacoblem	desacobleu	desacoblin
	imperfect	desacoblés	desacoblessis	desacoblés	desacobléssim	desacobléssiu	desacoblessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desacobla	desacobli	desacoblem	desacobleu	desacoblin
	negative (no)	—	no desacoblis	no desacobli	no desacoblem	no desacobleu	no desacoblin

Further reading

• “desacoblar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “desacoblar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “desacoblar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.