embotir

Catalan

Etymology

From en- +‎ botir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.buˈti]
• IPA^(key): (Valencia) [em.boˈtiɾ]

Verb

embotir (first-person singular present emboteixo, first-person singular preterite embotí, past participle embotit)

1. to cram; stuff

   Synonym: farcir

Conjugation

    Conjugation of embotir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			embotir
gerund			embotint
past participle				masculine		feminine
		singular		embotit		embotida
		plural		embotits		embotides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emboteixo	emboteixes	emboteix	embotim	embotiu	emboteixen
	imperfect	embotia	emboties	embotia	embotíem	embotíeu	embotien
	future	embotiré	embotiràs	embotirà	embotirem	embotireu	embotiran
	preterite	embotí	embotires	embotí	embotírem	embotíreu	embotiren
	conditional	embotiria	embotiries	embotiria	embotiríem	embotiríeu	embotirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emboteixi	emboteixis	emboteixi	embotim	embotiu	emboteixin
	imperfect	embotís	embotissis	embotís	embotíssim	embotíssiu	embotissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	emboteix	emboteixi	embotim	embotiu	emboteixin
	negative (no)	—	no emboteixis	no emboteixi	no embotim	no embotiu	no emboteixin

Derived terms

• embotit

Further reading

• “embotir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.