enaltir

Catalan

Etymology

From en- +‎ alt (“high”) +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.nəlˈti]
• IPA^(key): (Valencia) [e.nalˈtiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

enaltir (first-person singular present enalteixo, first-person singular preterite enaltí, past participle enaltit)

1. (transitive) to praise

Conjugation

    Conjugation of enaltir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			enaltir
gerund			enaltint
past participle				masculine		feminine
		singular		enaltit		enaltida
		plural		enaltits		enaltides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enalteixo	enalteixes	enalteix	enaltim	enaltiu	enalteixen
	imperfect	enaltia	enalties	enaltia	enaltíem	enaltíeu	enaltien
	future	enaltiré	enaltiràs	enaltirà	enaltirem	enaltireu	enaltiran
	preterite	enaltí	enaltires	enaltí	enaltírem	enaltíreu	enaltiren
	conditional	enaltiria	enaltiries	enaltiria	enaltiríem	enaltiríeu	enaltirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enalteixi	enalteixis	enalteixi	enaltim	enaltiu	enalteixin
	imperfect	enaltís	enaltissis	enaltís	enaltíssim	enaltíssiu	enaltissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enalteix	enalteixi	enaltim	enaltiu	enalteixin
	negative (no)	—	no enalteixis	no enalteixi	no enaltim	no enaltiu	no enalteixin

Derived terms

• enaltiment

Further reading

• “enaltir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.