raonar

Catalan

Etymology

From raó +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rə.uˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [rə.oˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [ra.oˈnaɾ]
• Homophone: raonà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

raonar (first-person singular present raono, first-person singular preterite raoní, past participle raonat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive, intransitive) to reason

   Synonyms: concloure, decidir

Conjugation

    Conjugation of raonar (first conjugation)

infinitive			raonar
gerund			raonant
past participle				masculine		feminine
		singular		raonat		raonada
		plural		raonats		raonades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	raono	raones	raona	raonem	raoneu	raonen
	imperfect	raonava	raonaves	raonava	raonàvem	raonàveu	raonaven
	future	raonaré	raonaràs	raonarà	raonarem	raonareu	raonaran
	preterite	raoní	raonares	raonà	raonàrem	raonàreu	raonaren
	conditional	raonaria	raonaries	raonaria	raonaríem	raonaríeu	raonarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	raoni	raonis	raoni	raonem	raoneu	raonin
	imperfect	raonés	raonessis	raonés	raonéssim	raonéssiu	raonessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	raona	raoni	raonem	raoneu	raonin
	negative (no)	—	no raonis	no raoni	no raonem	no raoneu	no raonin

Derived terms

• raonament

Further reading

• “raonar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “raonar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “raonar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “raonar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Anagrams

• arrano