eixancar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *exhancāre, from *hanca (“haunch”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ʃəŋˈka]
• IPA^(key): (Valencia) [ej.ʃaŋˈkaɾ]

Verb

eixancar (first-person singular present eixanco, first-person singular preterite eixanquí, past participle eixancat)

1. (transitive) to spread the legs
2. (reflexive) to spread one's legs, to do the splits

Conjugation

    Conjugation of eixancar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			eixancar
gerund			eixancant
past participle				masculine		feminine
		singular		eixancat		eixancada
		plural		eixancats		eixancades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixanco	eixanques	eixanca	eixanquem	eixanqueu	eixanquen
	imperfect	eixancava	eixancaves	eixancava	eixancàvem	eixancàveu	eixancaven
	future	eixancaré	eixancaràs	eixancarà	eixancarem	eixancareu	eixancaran
	preterite	eixanquí	eixancares	eixancà	eixancàrem	eixancàreu	eixancaren
	conditional	eixancaria	eixancaries	eixancaria	eixancaríem	eixancaríeu	eixancarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixanqui	eixanquis	eixanqui	eixanquem	eixanqueu	eixanquin
	imperfect	eixanqués	eixanquessis	eixanqués	eixanquéssim	eixanquéssiu	eixanquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	eixanca	eixanqui	eixanquem	eixanqueu	eixanquin
	negative (no)	—	no eixanquis	no eixanqui	no eixanquem	no eixanqueu	no eixanquin

Derived terms

• eixancarrar

Further reading

• “eixancar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.