embotornar

Catalan

Etymology

From em- +‎ botorn +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əm.bu.turˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [əm.bo.torˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [em.bo.toɾˈnaɾ]

Verb

embotornar (first-person singular present embotorno, first-person singular preterite embotorní, past participle embotornat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to swell

   Synonym: inflar

2. (reflexive) to swell (become swollen)

   Synonyms: inflar-se, botinflar-se

Conjugation

    Conjugation of embotornar (first conjugation)

infinitive			embotornar
gerund			embotornant
past participle				masculine		feminine
		singular		embotornat		embotornada
		plural		embotornats		embotornades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embotorno	embotornes	embotorna	embotornem	embotorneu	embotornen
	imperfect	embotornava	embotornaves	embotornava	embotornàvem	embotornàveu	embotornaven
	future	embotornaré	embotornaràs	embotornarà	embotornarem	embotornareu	embotornaran
	preterite	embotorní	embotornares	embotornà	embotornàrem	embotornàreu	embotornaren
	conditional	embotornaria	embotornaries	embotornaria	embotornaríem	embotornaríeu	embotornarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embotorni	embotornis	embotorni	embotornem	embotorneu	embotornin
	imperfect	embotornés	embotornessis	embotornés	embotornéssim	embotornéssiu	embotornessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	embotorna	embotorni	embotornem	embotorneu	embotornin
	negative (no)	—	no embotornis	no embotorni	no embotornem	no embotorneu	no embotornin

Derived terms

• embotornament

Further reading

• “embotornar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.