obscurir

Catalan

Etymology

From obscur +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ups.kuˈɾi]
• IPA^(key): (Balearic) [ops.kuˈɾi]
• IPA^(key): (Valencia) [ops.kuˈɾiɾ]

Verb

obscurir (first-person singular present obscureixo, first-person singular preterite obscurí, past participle obscurit)

1. (transitive) to darken
2. (takes a reflexive pronoun) to darken, to grow dark

Conjugation

    Conjugation of obscurir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			obscurir
gerund			obscurint
past participle				masculine		feminine
		singular		obscurit		obscurida
		plural		obscurits		obscurides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	obscureixo	obscureixes	obscureix	obscurim	obscuriu	obscureixen
	imperfect	obscuria	obscuries	obscuria	obscuríem	obscuríeu	obscurien
	future	obscuriré	obscuriràs	obscurirà	obscurirem	obscurireu	obscuriran
	preterite	obscurí	obscurires	obscurí	obscurírem	obscuríreu	obscuriren
	conditional	obscuriria	obscuriries	obscuriria	obscuriríem	obscuriríeu	obscuririen
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	obscureixi	obscureixis	obscureixi	obscurim	obscuriu	obscureixin
	imperfect	obscurís	obscurissis	obscurís	obscuríssim	obscuríssiu	obscurissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	obscureix	obscureixi	obscurim	obscuriu	obscureixin
	negative (no)	—	no obscureixis	no obscureixi	no obscurim	no obscuriu	no obscureixin

Synonyms

• enfosquir

Derived terms

• obscuriment

Further reading

• “obscurir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.