atreure

Catalan

Alternative forms

• atraure (Western)

Etymology

Borrowed from Latin attrahere; adapted to inherited treure.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əˈtɾɛw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [aˈtɾew.ɾe]

Verb

atreure (first-person singular present atrec or atrac, first-person singular preterite atraguí, past participle atret); root stress: (Central, Balearic) /ɛ/; (Valencia) /e/

1. (transitive) to attract

Conjugation

    Conjugation of atreure (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			atreure
gerund			atraient
past participle				masculine		feminine
		singular		atret		atreta
		plural		atrets		atretes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atrec, atrac	atreus, atraus	atreu, atrau	atraiem	atraieu	atreuen, atrauen
	imperfect	atreia	atreies	atreia	atrèiem	atrèieu	atreien
	future	atrauré	atrauràs	atraurà	atraurem	atraureu	atrauran
	preterite	atraguí	atragueres	atragué	atraguérem	atraguéreu	atragueren
	conditional	atrauria	atrauries	atrauria	atrauríem	atrauríeu	atraurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atregui	atreguis	atregui	atraguem	atragueu	atreguin
	imperfect	atragués	atraguessis	atragués	atraguéssim	atraguéssiu	atraguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	atreu, atrau	atregui	atraguem	atraieu	atreguin
	negative (no)	—	no atreguis	no atregui	no atraguem	no atragueu	no atreguin

Related terms

• atracció
• treure

Further reading

• “atreure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.