conqueridor

Catalan

Etymology

From conquerir +‎ -dor.

Adjective

conqueridor (feminine conqueridora, masculine plural conqueridors, feminine plural conqueridores)

1. that conquers; winning

   Synonym: conquistador

Noun

conqueridor m (plural conqueridors, feminine conqueridora)

1. conqueror

   Synonym: conquistador

Further reading

• “conqueridor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conqueridor”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “conqueridor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conqueridor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Galician

Alternative forms

• conqueredor

Noun

conqueridor m (plural conqueridores, feminine conqueridora, feminine plural conqueridoras)

1. conqueror (someone who conquers)

References

• “conqueridor” in Dicionario de Dicionarios da lingua galega, SLI - ILGA 2006–2013.