empipar

Catalan

Etymology

From en- +‎ pipa (“pipe”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.piˈpa]
• IPA^(key): (Valencia) [em.piˈpaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

empipar (first-person singular present empipo, first-person singular preterite empipí, past participle empipat)

1. (colloquial) to bother, to annoy, to piss off

   Synonyms: emprenyar, enutjar, molestar

Conjugation

    Conjugation of empipar (first conjugation)

infinitive			empipar
gerund			empipant
past participle				masculine		feminine
		singular		empipat		empipada
		plural		empipats		empipades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empipo	empipes	empipa	empipem	empipeu	empipen
	imperfect	empipava	empipaves	empipava	empipàvem	empipàveu	empipaven
	future	empiparé	empiparàs	empiparà	empiparem	empipareu	empiparan
	preterite	empipí	empipares	empipà	empipàrem	empipàreu	empiparen
	conditional	empiparia	empiparies	empiparia	empiparíem	empiparíeu	empiparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empipi	empipis	empipi	empipem	empipeu	empipin
	imperfect	empipés	empipessis	empipés	empipéssim	empipéssiu	empipessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empipa	empipi	empipem	empipeu	empipin
	negative (no)	—	no empipis	no empipi	no empipem	no empipeu	no empipin

Derived terms

• empipador
• empipament

Further reading

• “empipar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “empipar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “empipar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “empipar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.