genitiu

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin genitīvus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʒə.niˈtiw]
• IPA^(key): (Valencia) [d͡ʒe.niˈtiw]
• Rhymes: -iw

Adjective

genitiu (feminine genitiva, masculine plural genitius, feminine plural genitives)

1. (grammar) genitive

Noun

genitiu m (plural genitius)

1. (grammar) the genitive

Derived terms

• genitiu absolut

Further reading

• “genitiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “genitiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “genitiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “genitiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Occitan

Noun

genitiu m (plural genitius)

1. (grammar) the genitive

Further reading

• Diccionari General de la Lenga Occitana, L’Academia occitana – Consistòri del Gai Saber, 2008-2024, page 348.