sol·licitud

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin sollicitūdō. First attested in the 13th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [sul.li.siˈtut]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [sol.li.siˈtut]

Noun

sol·licitud f (plural sol·licituds)

1. (uncountable) solicitude
2. request
3. application (a verbal or written request for assistance or employment or admission to a school, course or similar)
4. (law) petition

   Synonym: instància

Related terms

• sol·lícit
• sol·licitar

Further reading

• “sol·licitud” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “sol·licitud” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “sol·licitud” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.