agonitzar

Catalan

Etymology

Borrowed from Ancient Greek ἀγωνίζομαι (agōnízomai). By surface analysis, agonia +‎ -itzar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.ɣu.niˈd͡za]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.ɣo.niˈd͡za]
• IPA^(key): (Valencia) [a.ɣo.niˈzaɾ]
• Homophone: agonitzà

Verb

agonitzar (first-person singular present agonitzo, first-person singular preterite agonitzí, past participle agonitzat)

1. (intransitive) to agonize, be in agony

Conjugation

    Conjugation of agonitzar (first conjugation)

infinitive			agonitzar
gerund			agonitzant
past participle				masculine		feminine
		singular		agonitzat		agonitzada
		plural		agonitzats		agonitzades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	agonitzo	agonitzes	agonitza	agonitzem	agonitzeu	agonitzen
	imperfect	agonitzava	agonitzaves	agonitzava	agonitzàvem	agonitzàveu	agonitzaven
	future	agonitzaré	agonitzaràs	agonitzarà	agonitzarem	agonitzareu	agonitzaran
	preterite	agonitzí	agonitzares	agonitzà	agonitzàrem	agonitzàreu	agonitzaren
	conditional	agonitzaria	agonitzaries	agonitzaria	agonitzaríem	agonitzaríeu	agonitzarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	agonitzi	agonitzis	agonitzi	agonitzem	agonitzeu	agonitzin
	imperfect	agonitzés	agonitzessis	agonitzés	agonitzéssim	agonitzéssiu	agonitzessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	agonitza	agonitzi	agonitzem	agonitzeu	agonitzin
	negative (no)	—	no agonitzis	no agonitzi	no agonitzem	no agonitzeu	no agonitzin

Further reading

• “agonitzar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “agonitzar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “agonitzar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “agonitzar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.