encoixir

Catalan

Etymology

From en- +‎ coix +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əŋ.kuˈʃi]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.kojˈʃiɾ]

Verb

encoixir (first-person singular present encoixeixo, first-person singular preterite encoixí, past participle encoixit)

1. (transitive) to lame
2. (takes a reflexive pronoun) to become lame

Conjugation

    Conjugation of encoixir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			encoixir
gerund			encoixint
past participle				masculine		feminine
		singular		encoixit		encoixida
		plural		encoixits		encoixides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encoixeixo	encoixeixes	encoixeix	encoixim	encoixiu	encoixeixen
	imperfect	encoixia	encoixies	encoixia	encoixíem	encoixíeu	encoixien
	future	encoixiré	encoixiràs	encoixirà	encoixirem	encoixireu	encoixiran
	preterite	encoixí	encoixires	encoixí	encoixírem	encoixíreu	encoixiren
	conditional	encoixiria	encoixiries	encoixiria	encoixiríem	encoixiríeu	encoixirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encoixeixi	encoixeixis	encoixeixi	encoixim	encoixiu	encoixeixin
	imperfect	encoixís	encoixissis	encoixís	encoixíssim	encoixíssiu	encoixissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encoixeix	encoixeixi	encoixim	encoixiu	encoixeixin
	negative (no)	—	no encoixeixis	no encoixeixi	no encoixim	no encoixiu	no encoixeixin

Further reading

• “encoixir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.