fillol

Catalan

Etymology

Inherited from Latin fīliolus (compare Occitan filhòl, French filleul, Spanish hijuelo).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [fiˈʎɔl]

Noun

fillol m (plural fillols, feminine fillola)

1. godchild, godson

Noun

fillol m (plural fillols)

1. (botany) shoot, sprout

Further reading

• “fillol” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “fillol”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “fillol” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “fillol” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Old French

Etymology

From Latin fīliolus, diminutive of fīlius (“son”).

Noun

fillol oblique singular, m (oblique plural fillous or fillox or fillols, nominative singular fillous or fillox or fillols, nominative plural fillol)

1. godson

Derived terms

• fillolage

Descendants

• French: filleul
• Norman: filieu

References

• Godefroy, Frédéric, Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX^e au XV^e siècle (1881) (fillol, supplement)