provindre

Catalan

Verb

provindre (first-person singular present provinc, first-person singular preterite provinguí, past participle provingut); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. Alternative form of provenir

Conjugation

    Conjugation of provindre (third conjugation, without -eix-, irregular, with velar infix)

infinitive			provindre
gerund			provenint
past participle				masculine		feminine
		singular		provingut		provinguda
		plural		provinguts		provingudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	provinc	provens	prové	provenim	proveniu	provenen
	imperfect	provenia	provenies	provenia	proveníem	proveníeu	provenien
	future	provindré	provindràs	provindrà	provindrem	provindreu	provindran
	preterite	provinguí	provingueres	provingué	provinguérem	provinguéreu	provingueren
	conditional	provindria	provindries	provindria	provindríem	provindríeu	provindrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	provingui	provinguis	provingui	provinguem	provingueu	provinguin
	imperfect	provingués	provinguessis	provingués	provinguéssim	provinguéssiu	provinguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	provén	provingui	provinguem	proveniu	provinguin
	negative (no)	—	no provinguis	no provingui	no provinguem	no provingueu	no provinguin

Further reading

• “provindre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “provindre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “provindre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.