esmicolar

Catalan

Etymology

From micola, diminutive of mica (“bit”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əz.mi.kuˈla]
• IPA^(key): (Balearic) [əz.mi.koˈla]
• IPA^(key): (Valencia) [ez.mi.koˈlaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esmicolar (first-person singular present esmicolo, first-person singular preterite esmicolí, past participle esmicolat); root stress: (Central, Balearic) /ɔ/; (Valencia) /o/

1. to shatter, break into small pieces, blow to smithereens

   Synonyms: fer a miques, fer xixines

Conjugation

    Conjugation of esmicolar (first conjugation)

infinitive			esmicolar
gerund			esmicolant
past participle				masculine		feminine
		singular		esmicolat		esmicolada
		plural		esmicolats		esmicolades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esmicolo	esmicoles	esmicola	esmicolem	esmicoleu	esmicolen
	imperfect	esmicolava	esmicolaves	esmicolava	esmicolàvem	esmicolàveu	esmicolaven
	future	esmicolaré	esmicolaràs	esmicolarà	esmicolarem	esmicolareu	esmicolaran
	preterite	esmicolí	esmicolares	esmicolà	esmicolàrem	esmicolàreu	esmicolaren
	conditional	esmicolaria	esmicolaries	esmicolaria	esmicolaríem	esmicolaríeu	esmicolarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esmicoli	esmicolis	esmicoli	esmicolem	esmicoleu	esmicolin
	imperfect	esmicolés	esmicolessis	esmicolés	esmicoléssim	esmicoléssiu	esmicolessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esmicola	esmicoli	esmicolem	esmicoleu	esmicolin
	negative (no)	—	no esmicolis	no esmicoli	no esmicolem	no esmicoleu	no esmicolin