proveir

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing from Latin prōvidēre, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pɾu.βəˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [pɾo.vəˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [pɾo.veˈiɾ]
• Homophone: proveí
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

proveir (first-person singular present proveeixo, first-person singular preterite proveí, past participle proveït)

1. (transitive) to provide (to give what is needed or desired)

   Synonym: fornir

Conjugation

    Conjugation of proveir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			proveir
gerund			proveint
past participle				masculine		feminine
		singular		proveït		proveïda
		plural		proveïts		proveïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	proveeixo	proveeixes	proveeix	proveïm	proveïu	proveeixen
	imperfect	proveïa	proveïes	proveïa	proveíem	proveíeu	proveïen
	future	proveiré	proveiràs	proveirà	proveirem	proveireu	proveiran
	preterite	proveí	proveïres	proveí	proveírem	proveíreu	proveïren
	conditional	proveiria	proveiries	proveiria	proveiríem	proveiríeu	proveirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	proveeixi	proveeixis	proveeixi	proveïm	proveïu	proveeixin
	imperfect	proveís	proveïssis	proveís	proveíssim	proveíssiu	proveïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	proveeix	proveeixi	proveïm	proveïu	proveeixin
	negative (no)	—	no proveeixis	no proveeixi	no proveïm	no proveïu	no proveeixin

Derived terms

• proveïdor
• proveïment

Related terms

• provisió

Further reading

• “proveir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “proveir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “proveir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “proveir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.