ordir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin ōrdīre, collateral form of ōrdīrī (“weave, initiate”). Compare Occitan ordir, French ourdir, Spanish urdir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [urˈdi]
• IPA^(key): (Valencia) [oɾˈðiɾ]

Verb

ordir (first-person singular present ordeixo, first-person singular preterite ordí, past participle ordit)

1. to weave, to fabricate, to plot

References

• “ordir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ordir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ordir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ordir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.