espècia

See also: especia, especiá, and espécia

Catalan

Etymology

Variant form of espècie, from Latin species (“appearance, type”) which became restricted to a single sense.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈpɛ.si.ə]
• IPA^(key): (Valencia) [esˈpɛ.si.a]

Noun

espècia f (plural espècies)

1. spice (plant material used to impart flavor to food)

Derived terms

• especiar

Further reading

• “espècia” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “espècia”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “espècia” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “espècia” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Occitan

Etymology

From Latin species.

Noun

espècia f (plural espècias)

1. species (a rank in the classification of organisms)
2. spice (plant material used to impart flavor to food)