oponent

Catalan

Etymology

From Latin oppōnēns.

Pronunciation

• Rhymes: -ent

Noun

oponent m or f (plural oponents)

1. opponent

Related terms

• oposar

Further reading

• “oponent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “oponent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “oponent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “oponent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Serbo-Croatian

Pronunciation

• IPA^(key): /opǒnent/
• Hyphenation: o‧po‧nent

Noun

opònent m (Cyrillic spelling опо̀нент)

1. opponent

Declension

Declension of oponent

	singular	plural
nominative	opònent	oponenti
genitive	oponenta	opònenātā
dative	oponentu	oponentima
accusative	oponenta	oponente
vocative	oponente	oponenti
locative	oponentu	oponentima
instrumental	oponentom	oponentima

Synonyms

• pròtīvnīk