seduir

Catalan

(deprecated template usage)

Etymology

From Latin sēdūcere, present active infinitive of sēdūcō (“I seduce; I lead astray”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [sə.ðuˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [se.ðuˈiɾ]
• Homophone: seduí
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

seduir (first-person singular present sedueixo, first-person singular preterite seduí, past participle seduït)

1. (transitive) to seduce

Related terms

• seducció
• seductor

 

Further reading

• “seduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “seduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “seduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “seduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.