empenyorar

Catalan

Etymology

From em- +‎ penyorar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əm.pə.ɲuˈɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [əm.pə.ɲoˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [em.pe.ɲoˈɾaɾ]

Verb

empenyorar (first-person singular present empenyoro, first-person singular preterite empenyorí, past participle empenyorat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. to pawn

Conjugation

    Conjugation of empenyorar (first conjugation)

infinitive			empenyorar
gerund			empenyorant
past participle				masculine		feminine
		singular		empenyorat		empenyorada
		plural		empenyorats		empenyorades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empenyoro	empenyores	empenyora	empenyorem	empenyoreu	empenyoren
	imperfect	empenyorava	empenyoraves	empenyorava	empenyoràvem	empenyoràveu	empenyoraven
	future	empenyoraré	empenyoraràs	empenyorarà	empenyorarem	empenyorareu	empenyoraran
	preterite	empenyorí	empenyorares	empenyorà	empenyoràrem	empenyoràreu	empenyoraren
	conditional	empenyoraria	empenyoraries	empenyoraria	empenyoraríem	empenyoraríeu	empenyorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empenyori	empenyoris	empenyori	empenyorem	empenyoreu	empenyorin
	imperfect	empenyorés	empenyoressis	empenyorés	empenyoréssim	empenyoréssiu	empenyoressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empenyora	empenyori	empenyorem	empenyoreu	empenyorin
	negative (no)	—	no empenyoris	no empenyori	no empenyorem	no empenyoreu	no empenyorin

Further reading

• “empenyorar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “empenyorar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “empenyorar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.