penyorar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin pignorāre (“pledge”), variant of Classical Latin pignerō. Doublet of pignorar, a learned borrowing.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pə.ɲuˈɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [pə.ɲoˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [pe.ɲoˈɾaɾ]

Verb

penyorar (first-person singular present penyoro, first-person singular preterite penyorí, past participle penyorat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to fine (impose a fine upon)

   Synonym: multar

Conjugation

    Conjugation of penyorar (first conjugation)

infinitive			penyorar
gerund			penyorant
past participle				masculine		feminine
		singular		penyorat		penyorada
		plural		penyorats		penyorades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	penyoro	penyores	penyora	penyorem	penyoreu	penyoren
	imperfect	penyorava	penyoraves	penyorava	penyoràvem	penyoràveu	penyoraven
	future	penyoraré	penyoraràs	penyorarà	penyorarem	penyorareu	penyoraran
	preterite	penyorí	penyorares	penyorà	penyoràrem	penyoràreu	penyoraren
	conditional	penyoraria	penyoraries	penyoraria	penyoraríem	penyoraríeu	penyorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	penyori	penyoris	penyori	penyorem	penyoreu	penyorin
	imperfect	penyorés	penyoressis	penyorés	penyoréssim	penyoréssiu	penyoressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	penyora	penyori	penyorem	penyoreu	penyorin
	negative (no)	—	no penyoris	no penyori	no penyorem	no penyoreu	no penyorin

Derived terms

• empenyorar
• penyorada
• penyorament

 

Further reading

• “penyorar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.