daurador
Jump to navigation
Jump to search
Catalan[edit]
Etymology[edit]
From daurar (“to gild”) + -dor. First attested in 1413.[1]
Noun[edit]
daurador m (plural dauradors, feminine dauradora)
- gilder (one who gilds)
References[edit]
- ^ “daurador”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading[edit]
- “daurador” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “daurador” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “daurador” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.