despropòsit

Catalan

Etymology

From des- +‎ propòsit.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [dəs.pɾuˈpɔ.zit]
• IPA^(key): (Balearic) [dəs.pɾoˈpɔ.zit]
• IPA^(key): (Valencian) [des.pɾoˈpɔ.zit]

Noun

despropòsit m (plural despropòsits)

1. absurdity, piece of nonsense

   Synonym: relliscada

   • 1964, Joan Fuster, Diccionari per a ociosos:

     «L’amor? Una invenció del segle XII!» La frase —promulgada, si no vaig errat, per un erudit ben respectable— podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens.

     "Love? A 12th-century invention!" The phrase--promulgated, if I'm not mistaken, by a quite respectable scholar--might appear to be an absurdity. It is not; not at all.

Further reading

• “despropòsit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “despropòsit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.