estrafolari

Catalan

Etymology

Borrowed from Spanish estrafalario.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.tɾə.fuˈla.ɾi]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.tɾə.foˈla.ɾi]
• IPA^(key): (Valencian) [es.tɾa.foˈla.ɾi]

Adjective

estrafolari (feminine estrafolària, masculine plural estrafolaris, feminine plural estrafolàries)

1. outlandish, bizarre

   Synonym: extravagant

   • 1901, Raimon Casellas i Dou, “Rector nou”, in Els Sots Feréstechs:

     L'aspecte d'aquella gent estrafolaria, que tindría per vehins dels més propers, junt ab la vista d'aquell sot ombrívol, d'aquell clot de la tristor, en qu'estava a punt d'entrar com pera enterrarshi en vida, varen desolar al rector de tal manera, que va deixar anar el cap blanquinós demunt del pit, doblegat per un gran defalliment.

     (please add an English translation of this quotation)

Further reading

• “estrafolari” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “estrafolari”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “estrafolari” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.