fortuït

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin fortuītus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [fur.tuˈit]
• IPA^(key): (Balearic) [for.tuˈit]
• IPA^(key): (Valencian) [foɾ.tuˈit]

Adjective

fortuït (feminine fortuïta, masculine plural fortuïts, feminine plural fortuïtes)

1. fortuitous, coincidental

Derived terms

• fortuïtament

Related terms

• fortuïtat

Further reading

• “fortuït” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “fortuït”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “fortuït” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “fortuït” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.