imperfecte

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin imperfectus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [im.pərˈfek.tə]
• IPA^(key): (Balearic) [im.pərˈfɛk.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [im.peɾˈfɛk.te]

Adjective

imperfecte (feminine imperfecta, masculine and feminine plural imperfectes)

1. imperfect

   Antonym: perfecte

Derived terms

• imperfectament

 

Related terms

• imperfecció

 

Further reading

• “imperfecte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “imperfecte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “imperfecte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “imperfecte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin

Pronunciation

• (Classical) IPA^(key): /im.perˈfek.te/, [ɪmpɛrˈfɛkt̪ɛ]
• (modern Italianate Ecclesiastical) IPA^(key): /im.perˈfek.te/, [imperˈfɛkt̪e]

Adjective

imperfecte

1. vocative masculine singular of imperfectus

References

• “imperfecte”, in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
• imperfecte in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire illustré latin-français, Hachette.