infelicitat

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin īnfēlīcitātem.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [iɱ.fə.li.siˈtat]
• IPA^(key): (Valencian) [iɱ.fe.li.siˈtat]

Noun

infelicitat f (plural infelicitats)

1. unhappiness

   Antonym: felicitat

Related terms

• infeliç

Further reading

• “infelicitat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “infelicitat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “infelicitat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “infelicitat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.