manlleu

Catalan

Etymology

Deverbal from manllevar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məɲˈʎew]
• IPA^(key): (Valencian) [maɲˈʎew]

Noun

manlleu m (plural manlleus)

1. borrowing
2. loanword
   • 2014, Judit Freixa, Elisenda Bernal, M. Teresa Cabré, editors, La neologia lèxica catalana, Institut d'Estudis Catalans, →ISBN, page 165:

     Tanmateix, ens hem trobat amb un manlleu castellà coincident en català i en castellà.

     However, we have met with a Castilian loanword that is the same in Catalan and Castilian.

Synonyms

• préstec

Further reading

• “manlleu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “manlleu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024