súcube

Catalan

Alternative forms

• súcub

Etymology

Borrowed from Medieval Latin succuba (“courtesan; evil spirit”) with spelling and grammatical gender influenced by íncube.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˈsu.ku.βə]
• IPA^(key): (Balearic) [ˈsu.ku.bə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈsu.ku.be]

Noun

súcube m (plural súcubes)

1. succubus (evil spirit)

Related terms

• íncub / íncube

Further reading

• “súcube” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “súcube”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “súcube” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “súcube” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.