sicofància

Catalan

Etymology

From sicofant +‎ -cia.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [si.kuˈfan.si.ə]
• IPA^(key): (Balearic) [si.koˈfan.si.ə]
• IPA^(key): (Valencian) [si.koˈfan.si.a]

Noun

sicofància f (plural sicofàncies)

1. sycophancy
   • 2014/2015, Arnaud Villani, “Crisi de la raó i imatge del pensament a Gilles Deleuze”, in Taula, number 46, page 200:

     Però, més profundament, Deleuze vol acabar d'una vegada amb el judici. En dos sentits. En primer lloc, com suggereix el text «Per acabar d'una vegada amb el judici» de Crítica i clínica, 12 es tracta de posar fi a la mania judicial, al seu càstig i a la seva mala consciència, a la seva voluntat de domini, a la seva sicofància.

     But, more profoundly, Deleuze wants to finish with judgment once and for all. In two senses. In the first place, as suggested by the text "To have done with judgment" from Critique et Clinique, 12, it has to do with putting an end to the mania for judgment, to its punishment and its bad conscience, its will to power, its sycophancy.