rebatejar

Catalan

Etymology

From re- +‎ batejar.

Verb

rebatejar (first-person singular present rebatejo, first-person singular preterite rebategí, past participle rebatejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to rechristen, to rename

Conjugation

    Conjugation of rebatejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			rebatejar
gerund			rebatejant
past participle				masculine		feminine
		singular		rebatejat		rebatejada
		plural		rebatejats		rebatejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebatejo	rebateges	rebateja	rebategem	rebategeu	rebategen
	imperfect	rebatejava	rebatejaves	rebatejava	rebatejàvem	rebatejàveu	rebatejaven
	future	rebatejaré	rebatejaràs	rebatejarà	rebatejarem	rebatejareu	rebatejaran
	preterite	rebategí	rebatejares	rebatejà	rebatejàrem	rebatejàreu	rebatejaren
	conditional	rebatejaria	rebatejaries	rebatejaria	rebatejaríem	rebatejaríeu	rebatejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebategi	rebategis	rebategi	rebategem	rebategeu	rebategin
	imperfect	rebategés	rebategessis	rebategés	rebategéssim	rebategéssiu	rebategessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	rebateja	rebategi	rebategem	rebategeu	rebategin
	negative (no)	—	no rebategis	no rebategi	no rebategem	no rebategeu	no rebategin

Further reading

• “rebatejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rebatejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “rebatejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rebatejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.