lluir

Catalan

Etymology

From Old Catalan luyr, from Vulgar Latin *lūcīre (with some conjugations from lūcēscō), from Latin lūcēre, present active infinitive of lūceō, from Proto-Italic *loukēō, from the root of lūx (“light”) or from Proto-Indo-European *lowk-eyo-, a verb that is derived from *lewk-. Compare Occitan lusir, French luire.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎuˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [ʎuˈiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

lluir (first-person singular present lluo, first-person singular preterite lluí, past participle lluït)

1. to shine (to emit light)

Verb

lluir (first-person singular present lluo, first-person singular preterite lluí, past participle lluït)

1. (intransitive, figurative) to shine (to be successful or popular)
2. (intransitive) to be a star (person)
3. (transitive) to show, display

   Synonym: exhibir

Related terms

• lluent
• lluentar
• lluentejar
• lluentor
• lluerna
• lluïdera
• lluïdesa
• lluïment
• lluïssor
• lluït
• llum

 

See also

• brillar

Further reading

• “lluir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “lluir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “lluir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “lluir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.