pal·liar

Catalan

Etymology

From Latin palliāre, present active infinitive of palliō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pəl.liˈa]
• IPA^(key): (Valencia) [pal.liˈaɾ]
• Homophone: pal·lià
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

pal·liar (first-person singular present pal·lio, first-person singular preterite pal·lií, past participle pal·liat)

1. (transitive, medicine) to palliate
2. (transitive, figurative) to alleviate

Conjugation

As cantar, except that the i in the endings of the present subjunctive takes a diaresis (pal·liï, etc.), as well as the corresponding forms (third person) of the imperative. Template:ca-conj-ar

Further reading

• “pal·liar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “pal·liar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “pal·liar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.