cosir

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin *cosīre, from Latin cōnsuere, present active infinitive of cōnsuō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kuˈzi]
• IPA^(key): (Valencia) [koˈziɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

cosir (first-person singular present cuso, first-person singular preterite cosí, past participle cosit)

1. to sew

Derived terms

• descosir

Related terms

• cosit
• costura
• costurer

 

Further reading

• “cosir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cosir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “cosir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “cosir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.